A partir dels darrers canvis normatius, el Principat d’Andorra ha establert noves obligacions que afecten directament les empreses en matèria d’igualtat retributiva.
Aquestes mesures, que formen part d’una estratègia més àmplia per reduir la bretxa salarial entre dones i homes, es concreten en el manteniment de registres detallats sobre les condicions salarials dins de cada organització.
Des d’OCPS Tarinas analitzem l’abast d’aquests registres de bretxa, la seva obligatorietat i com preparar-se de cara aquest exercici 2025. En aquest article hi trobareu un resum complet dels punts clau que tota empresa ha de tenir en compte.
El marc legal de la igualtat salarial a Andorra
El Principat d’Andorra ha fet passos ferms cap a la igualtat retributiva entre dones i homes, consolidant una normativa específica que obliga les empreses a recopilar i publicar dades sobre la seva estructura salarial.
Aquesta obligació es fonamenta en la Llei 6/2022 i en els decrets posteriors, com el Decret 530/2023, que regulen el Registre de Bretxa Professional de Gènere.
Des del 2023, el registre de bretxa anual és obligatori per a totes les empreses establertes a Andorra. Aquesta mesura té com a finalitat identificar desigualtats salarials i corregir-les mitjançant plans i protocols adequats. El seu compliment no només respon a una exigència legal, sinó també a una responsabilitat social creixent.
Què inclou el registre obligatori de bretxa professional de gènere?
A Andorra, totes les empreses, independentment de la mida de la plantilla, han d’elaborar i presentar anualment el Registre de dades i indicadors sobre la bretxa professional de gènere, que reflecteix la situació real de l’empresa durant els darrers 12 mesos.
La normativa diferencia el contingut del registre segons el nombre de treballadors. Les empreses amb menys de 50 persones treballadores han de complir únicament amb els indicadors A i B, que recullen les dades bàsiques per mesurar la diferència retributiva entre dones i homes.
En canvi, les empreses amb 50 o més persones treballadores han de completar el registre de forma més extensa, incloent tots els indicadors des de l’A fins a l’I, incorporant informació addicional i més detallada sobre l’estructura salarial i la distribució retributiva dins l’organització.
De manera general, aquest registre permet identificar diferències retributives per sexe i analitzar-les en funció de variables com la categoria professional o el tipus de lloc de treball, amb l’objectiu de detectar possibles desigualtats i facilitar la implementació de mesures correctores.
Aquest document és obligatori i s’ha de presentar cada any dins els terminis establerts per l’administració, mitjançant el procediment habilitat pel Govern d’Andorra.
Periodicitat, accés i publicació del registre
La normativa exigeix que el registre de bretxa s’actualitzi anualment. Les empreses han de custodiar les dades i posar-les a disposició de les persones treballadores i dels seus representants legals.
En empreses amb pàgina web, el document ha d’estar accessible mitjançant la intranet o una altra plataforma interna. En cas de no disposar de web, es pot publicar en taulers d’anuncis visibles per a la plantilla.
Així mateix, les dades s’han de presentar davant del Registre Públic corresponent.
El paper del Pla d’Igualtat en l’estratègia retributiva
Les empreses amb 50 treballadors o més han de mantenir no només un registre, sinó també implementar un Pla d’Igualtat amb diagnòstic previ, objectius concrets i mesures de seguiment.
Aquest pla ha de ser negociat amb la representació legal de les persones treballadores. En absència de comitè, s’ha de constituir una comissió interna escollida democràticament. Es preveu la possibilitat d’establir plans d’igualtat de grup, aplicables a diverses empreses vinculades.
El pla s’ha de presentar davant del Registre Públic de Plans d’Igualtat, i la seva vigència pot ser de fins a quatre anys. Les empreses de menys de 50 treballadors no estan obligades a implantar-lo, llevat que ho estableixi un conveni o una resolució de la Inspecció de Treball.
Tràmits i terminis per al registre el 2026
La digitalització és actualment un dels pilars centrals de l’Administració andorrana. En els darrers anys s’ha reforçat de manera notable l’ús de la tramitació electrònica, especialment per a les empreses, amb l’objectiu de reduir la gestió presencial i agilitzar els procediments.
1. Via de tramitació
Les empreses han de realitzar el dipòsit de comptes anuals i altres registres principalment a través de la Seu Electrònica del Govern d’Andorra (e-tramits.ad).
El procés es duu a terme de manera telemàtica i requereix l’ús d’una signatura electrònica vàlida, mitjançant certificat digital o a través d’un professional autoritzat que actuï en representació de la societat.
2. Terminis de presentació
Els terminis per al dipòsit de comptes acostumen a estar vinculats als períodes legals de formulació i aprovació dels comptes de l’exercici anterior.
De manera general:
- Aprovació de comptes: les societats solen aprovar els comptes dins del termini legal establert, habitualment abans de finalitzar el primer semestre de l’any següent a l’exercici.
- Presentació al Registre: un cop aprovats, el dipòsit s’ha de presentar dins el termini corresponent previst per la normativa aplicable.
A més, aquest període acostuma a coincidir amb altres obligacions fiscals rellevants, com ara la presentació de l’Impost sobre Societats (IS), per la qual cosa és recomanable planificar ambdós tràmits de manera coordinada.
3. Requisits d’accés (Certificat digital)
Per realitzar tràmits electrònics, les empreses han de disposar d’un sistema d’identificació digital vàlid:
- Empreses: normalment han d’actuar mitjançant certificat digital del representant legal o mitjançant representació autoritzada.
- Gestors o representants: poden tramitar en nom de l’empresa si disposen de signatura electrònica i estan habilitats per actuar com a representants.
L’atenció presencial es manté en determinats casos per a consultes o tràmits concrets, tot i que el canal electrònic és el sistema habitual i preferent per a les societats mercantils.
4. Revisió i esmena
Un cop presentada la documentació, l’Administració pot revisar l’expedient i, si detecta defectes formals o manca de documentació, pot emetre una notificació electrònica sol·licitant la corresponent esmena.
En aquest cas, l’empresa haurà de presentar la documentació corregida dins el termini indicat a la notificació per tal que el tràmit es pugui completar correctament.
5. Obligacions laborals i d’igualtat (si escau)
Les obligacions relacionades amb la igualtat i les condicions laborals, com ara el seguiment d’indicadors o actuacions vinculades a la bretxa salarial, poden estar subjectes a normativa específica en l’àmbit laboral.
La Inspecció de Treball, juntament amb la Secretaria d’Estat d’Igualtat, és l’òrgan responsable de supervisar, gestionar i, si escau, validar les dades i els indicadors presentats per les empreses en matèria de bretxa salarial i igualtat.
Per què és rellevant aquest registre per a les empreses
A més de complir la normativa laboral andorrana, el registre de bretxa contribueix a construir un entorn professional més just. Les empreses que el gestionen de manera rigorosa reforcen la seva imatge de transparència i responsabilitat corporativa.
També permet identificar desigualtats estructurals, facilitant la presa de mesures concretes per corregir-les. Una implementació correcta del registre i del pla d’igualtat evita possibles sancions i millora el clima laboral.
En un context on els valors socials són cada cop més rellevants, la igualtat retributiva esdevé un criteri de confiança per a clients, treballadors i col·laboradors.
Evolució normativa: del 2022 al 2026
Des de la publicació de la Llei 6/2022, el marc legal ha evolucionat de manera progressiva. L’aparició de reglaments específics com el Decret 530/2023 i el Decret 531/2023 ha aportat més concreció sobre procediments i terminis.
El 2024 s’han consolidat els requisits i les eines necessàries per presentar els registres. Es preveu que el 2026 aquestes obligacions estiguin plenament integrades en la gestió empresarial ordinària.
No es descarta que en el futur s’introdueixin noves exigències o es reforcin els criteris d’avaluació. Per això, és recomanable que les empreses desenvolupin sistemes interns de seguiment de la igualtat de gènere.
Recomanacions per complir amb solvència el 2026
Per afrontar el registre de bretxa el 2026 amb garanties, és aconsellable adoptar un enfocament preventiu i sistemàtic. Algunes recomanacions clau són:
- Revisar anualment l’estructura salarial i els criteris de promoció.
- Documentar amb precisió totes les dades exigides per la normativa.
- Formar l’equip directiu en matèria d’igualtat retributiva.
- Sol·licitar el suport de consultors especialitzats si no es disposa de recursos interns.
Un compliment rigorós no només evita problemes legals, sinó que permet detectar oportunitats de millora en la gestió del talent i l’equitat interna.
OCPS Tarinas, el seu millor aliat per gestionar registres de bretxa a Andorra
A OCPS Tarinas disposem d’un equip amb experiència en compliment normatiu laboral a Andorra. Coneixem en profunditat els procediments i els terminis exigits per l’Administració.
Ajudem empreses de totes les mides a elaborar registres de bretxa, plans d’igualtat i protocols vinculats, adaptant-nos a les característiques de cada organització i treballant amb confidencialitat.
Si necessiteu assessorament per gestionar el vostre registre de bretxa a Andorra, contacteu amb el nostre equip. Estarem encantats d’acompanyar-vos amb eficàcia i discreció.
Preguntes freqüents sobre els registres de bretxa a Andorra
Sí, totes les empreses han de presentar anualment el Registre de Bretxa Professional de Gènere, independentment del nombre de treballadors.
Només és obligatori per a empreses amb 50 o més persones treballadores. La resta el poden implantar de manera voluntària.
A la intranet de l’empresa o en un tauler d’anuncis accessible, i també s’ha de presentar davant del Registre Públic.
L’Administració requereix l’empresa perquè els corregeixi dins el termini establert (habitualment de 10 dies hàbils). Si no s’esmenen dins el termini, el registre pot tenir-se per no presentat i l’expedient pot quedar arxivat.
Sí, la normativa preveu sancions lleus, greus i molt greus, amb multes que poden arribar fins als 24.000 euros.
Sí, un representant legal o una entitat acreditada pot fer el tràmit en nom de l’empresa.
Sí, sempre que es justifiqui adequadament i es contempli la situació específica de cada empresa del grup.
